Així encapçalava la pàgina central del Diari de Tarragona, a Economía&Negocios del passat diumenge 30 de juny.

Doble pàgina central dedicada a Arts Gràfiques Rabassa. Aquí teniu l’article sencer que varen publicar.

Fundada el 1910, la reusenca Arts Gràfiques Rabassa és una de les impremtes més antigues de les comarques de Tarragona.

Arts Gràfiques Rabassa ha estat durant més de cent anys, testimoni directe de l’activitat artística, cultural, literària, política, empresarial i ciutadana de Reus i el seu entorn. No en va, dels seus diferents emplaçaments i màquines d’impressió ha sortit tot tipus de material imprès: des de cartells de fires, festes majors o carnestoltes a revistes, llibres, programes electorals, catàlegs i fullets corporatius, talonaris, menús, invitacions de noces, batejos i comunions, felicitacions de Nadal, esqueles, targetes de visita i milions de sobres i etiquetes, entre una infinitat d’altres materials gràfics.

Anunci de 1928 on es recull l’evolució de la tecnologia en l’empresa. A dalt, mostra de la composició manual i avall, al centre de la imatge, Artur Rabassa Pujol, amb una màquina offset.
L’empresa va iniciar la seva activitat el 1910 en ple centre de Reus, al número 45 del raval Santa Anna. El seu impulsor va ser Artur Rabassa Barbenys, besavi de l’actual generació, en mans de Maite Rabassa i el seu marit Jordi Batet. I segons recorden els seus hereus, el cuquet per l’ofici d’impressor hauria començat amb el repartiment de diaris per part del primer Rabassa. Sigui com sigui el cert és que els inicis no van ser en solitari. La firma va néixer com Rabassa i Estivill que poc després passaria a denominar Rabassa i Cia per esdevenir Rabassa pocs anys més tard.
Des de llavors la història d’aquesta empresa familiar ha estat marcada per les seves ampliacions i canvis d’emplaçament (han estat en fins a quatre diferents) i per la incorporació de les últimes tècniques d’impressió.
La companyia, que va començar manipulant manualment peces metàl · liques amb cadascuna de les lletres de l’alfabet a l’estil del famós orfebre alemany, Johannes Gutenberg (inventor i pare de la impremta de tipus mòbils moderna al segle XV), va ser pionera a les nostres comarques a la introducció de la linotípia, una màquina que permetia compondre de forma automatitzada dels textos.
L’adquisició va tenir lloc el 1929, va costar 35.000 pessetes i, segons Artur Rabassa Tomàs, membre de la tercera generació, va ser de les cinc primeres que es van instal.lar a tot Espanya.
L’altre gran salt tant quantitatiu com qualitatiu en la forma de producció es va produir a finals de la dècada de l us seixanta amb l’aposta per l’òfset, una tècnica d’impressió mitjançant pl amples monocromàtiques amb l us quatre colors del model CMYK (cian, magenta, a marilloy negre), que donava més qualitat, permetia reproduir millors imatges i deixava enrere definitivament la tipografia de sempre. Llavors les regnes del negoci les portava ja la segona generació, representada per Artur Rabassa Pujol, que va estar molt i nvolucrado en la societat civil de l’època i no va dubtar a licitar per algunes de les publicacions més emblemàtiques com les revistes del Centre de Lectura o la Cooperativa Comarcal d’Avicultura, l’Herald de Reus i el de Catalunya o el Reus Setmanari de la ciutat, que va començar a imprimir el 19 d’abril de 1952 i sal i ó de les seves i NSTAL · LACIONS puntualment cada set dies durant 32 anys.

 

Els últims grans fites en la trajectòria d’aquest negoci dedicat a la lletra impresa van tenir lloc entre 2004 i 2008 quan la companyia va incorporar diverses tecnologies d’impressió digital i es va traslladar del centre de Reus (carrer Jurats) a una nau de 1.300 metres quadrats del polígon Granja Vila, al costat del camí de Valls. Uns canvis que es van traduir una inversió de prop de dos milions d’euros i que van permetre a l’empresa, que compta amb vuit treballadors i l’any passat va facturar un milió d’euros, posar-se al dia amb la impressió digital que permet tirades molt petites, personalitzades , en poc temps, a preus econòmics i gran qualitat.
L’empresa, que es va transformar en societat anònima el 1986, ha rebut encàrrecs singulars a Barcelona com la papereria necessària per als prestigiosos Premis Ondas de Ràdio Barcelona, ​​al Festival del Mil • lenni o el Doc s de documentals i s’ha ocupat des dels seus orígens de els catàlegs d’art de la galeria reusenca Anquin ‘so de la impressió de la Història General de Reus, la Història Gràfica del Reus Contemporani, no és aliena a la crisi econòmica i del paper com a suport per a la difusió d’activitats. Però això no ha minvat la seva filosofia d’estar sempre a l’última. Fa menys de tres mesos acaben d’incorporar una nova màquina digital i segueixen atents a les necessitats del mercat.